Carrega el teatret, carretera amunt i cap al teatre. Munta...dues hores de muntatge, hem fet el récord! Visca. Ara a dinar i amb les parpelles lluitant contra la son, és l'hora de les transformacions. En Salom s'enclenxina i l'Ariadna s'emblanquina i es pinta el somriure. Nervis. Ho entendran? Els agradarà? Vindrà algú?
S'acaba la funció i els infants frisen per pujar a veure el petit teatre, en Salom els el descobreix i l'Ariadna fa sonar l'acordió. Visca. Han sabut jugar en l'imaginari espriuà. S'han deixat endur per la poesia, embolcallada de paraules que desconeixien però amb una sonoritat que els ha dut més enllà dels mots i els ha permès entrar en el petit teatre de la paraula i la vida.
Ens emociona veure com aquesta bogeria funciona. T'ha agradat?-preguntem. Resposta de nens i grans: Si, és molt bonic. Bonic, quin adjectiu més simple i tendre per parlar d'infants i poesia.
I així hem anat recorrent... l'Atlàntida de Vic, Sant Fruitós, Avinyó, Ripollet, Arenys de Mar, i encara ens queda Manacor, l'Auditori de Sant Cugat i la sala Planeta de Girona, així que si ens voleu veure... no ho dubteu.