Amb l'actuació a la Sala La Planeta de Girona anem acomiadant-nos de treure a passejar el teatret dels somnis. No per manca d'il·lusió, sinó per falta de contractacions. El nostre petit país sembla que funciona així.
Durant aquest temps de l'Any Espriu l'acollida del Si n'era un somni ha estat molt satisfactòria, i ens sentim molt feliços d'haver creat un espectacle on el poeta Salvador Espriu no és vist amb ulls transcendentals, ni amb duresa, sinó amb la joia de viure i de plasmar l'imaginari de la seva infantesa.
Per al gran públic aquest anys ja no toca Espriu, així que amb l'esperança que els infants de Catalunya puguin seguir descobrint d'on sorgeix la inspiració, a partir de les paraules d'uns dels nostres grans poetes, nosaltres seguirem treballant per dur l'imaginari de Salvador Espriu a tots els racons de Catalunya.
Per cert, propera parada, aquest estiu a l'Abadia de Montserrat. Quin honor.